quarta-feira, 3 de agosto de 2022

Espuche e Guàrdia 1987: da cidade medieval à cidade moderna


ESPUCHE A G e GUÀRDIA M B , “"Transició” y ciutat: les transformacions de l’estructura del espai”. Manuscrits: revista d’història moderna, [en línia], 1987, Núm. 4, p. 143-70
https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23116
Barcelona 1891
“(..) Residencia obrera i fabrica dominaran a les ciutats específicament industrials. Als centres urbans amb funcions metropolitanes s'hi trobarà també un teixit industrial, sovint constituit per petites empreses de característiques pre-industrials, però treballant articles de qualitat i amb una població normalment més preparada i combativa que la de les ciutats-fàbrica. De fet, però, el característic de la ciutat metropolitana serà la seva funció central en els negocis, en el tràfic i en les activitats mercantils, en els serveis, en el transport, en l'administració ..., i el seu paper com a lloc de residencia d'una àmplia població de classes mitjanes que van des del rendista a l'ocupat en el sector terciari o l'administraciò pública. En conseqüencia, és aquí on es desplegaran, fonamentalment, els signes de l'hegemonia d'una cultura burgesa que es manifesta en el paisatge urbà: l'autentic protagonista de l'urbanisme de les grans capitals serà la societat civil.

Alguns equipaments com passeigs, parcs, galeries comercials, teatres, atraccions..., sorgiran com a resultat de la nova sociabilitat burgesa que es desplegarà, en gran part, en aquests nous espais públics. Una intensa activitat urbanística, que s'inscriu en la gran expansió dels negocis immobiliaris durant el segle XIX, adequarà als requeriments de la nova classe en ascens, l'espai urbà heretat i les noves expansions necessaries a una ciutat sempre en creixement. (..)”


TRADUÇÃO DO BLOG
"(..) Residências de trabalhadores e fábricas dominarão cidades especificamente industriais. Nos centros urbanos com funções metropolitanas, haverá também um tecido industrial, muitas vezes constituído por pequenas empresas com características pré-industriais, mas que trabalham com artigos de qualidade e uma população normalmente mais preparada e combativa do que as das cidades-fábrica. Mas a característica da cidade metropolitana será a sua função central de negócios, transportes e atividades comerciais, serviços, transporte, administração..., e seu papel como lugar de residência de uma grande população de classe média que abrange de locatários a empregados do setor terciário e da administração pública. Consequentemente, é aqui que os sinais da hegemonia de uma cultura burguesa que se manifesta na paisagem urbana se desdobrarão fundamentalmente: o verdadeiro protagonista do urbanismo das grandes capitais será a sociedade civil.

Alguns equipamentos como calçadões, parques, shopping centers, teatros, atrações..., surgirão como resultado da nova sociabilidade burguesa que será implantada, em grande parte, nesses novos espaços públicos. Uma intensa atividade urbana, que se insere na grande expansão dos negócios imobiliários durante o século XIX, se adequará às exigências da nova classe em ascensão, ao espaço urbano herdado e às novas expansões necessárias para uma cidade em constante crescimento. (..)"

2020-08-03